APS: TOTHOM HI GUANYA
Amb l’aprenentatge servei tots els participats hi guanyen. Amb l’educació sempre s’hi guanya, però en el cas de l’aprenentatge servei – i del Servei Comunitari si parlem de tercer o quart de l’ESO– tots els actors implicats obtenen abundants beneficis formatius, institucionals i socials.
L’aprenentatge
servei és una metodologia educativa que combina aprenentatges curriculars –i
també vitals– amb activitats de servei a la comunitat pensades per pal·liar una
necessitat. Recordem alguns exemples.
En situació de confinament, l’alumnat d’un centre
prepara i grava programes de ràdio que s’emetran per l’emissora local per tal d’informar
i distreure els seus conciutadans. Alhora aprenen llengua, música i altres
continguts que apareixen els programes i, a més a més, activen valors lligats a
la participació cívica.
Atenent una crida del Banc de Sang, un grup classe
prepara una campanya de promoció de la donació de sang que llençaran en el seu
barri. Per tal de desenvolupar-la amb rigor aprendran elements de comunicació
publicitària, rebran informació adequada a la seva edat sobre la sang i les
transfusions i s’adonaran del fort component altruista amb què treballen els
bancs de sang.
Un grup d’escoltes anant d’excursió detecta el mal
estat en què es troba un refugi de muntanya i decideixen dedicar bona part de
l’activitat de l’any a la seva recuperació. S’informen sobre el seu origen i
característiques, planifiquen la intervenció tècnica, demanen els permisos
necessaris i a poc a poc van fent les millores previstes.
Tres exemples d’entre tants d’altres. En tots ells
les persones i institucions participants obtenen beneficis que a primera vista
no són del tot perceptibles. Guanyen els receptors del servei i els joves que l’ofereixen,
guanyen els centres educatius i les entitats socials que cedeixen espais de
servei, i guanyen les administracions locals i el conjunt de la societat. Com
dèiem, tothom hi guanya molt, com ara veurem.
Mirem
la primera parella: els receptors i els donadors del servei. Els receptors
directes del servei o els beneficiaris de la intervenció dels joves reben una
ajuda que els beneficia i que els servirà per millorar la seva situació. Però
també tenen l’oportunitat d’agrair als joves l’acció d’ajuda, de reconèixer el
seu esforç i encert, i de donar-los-hi les gràcies. Al cap i a la fi, contribueixen
a la formació dels nois i noies en la mesura que reforcen positivament el seu
comportament. En algun sentit, els receptors del servei es converteixen en
formadors ocasionals dels joves.
Per
la seva part, els donadors del servei tenen a les seves mans la possibilitat de
transformar el món, en una parcel·la limitada i a petita escala, però poden
viure l’experiència de canviar les coses. Una vivència que els pot enorgullir
legítimament i que els pot marcar un camí pel futur. Els prepara per a ser
ciutadans participatius. Per altra banda, qui aporta alguna cosa a la seva
comunitat n’esdevé membre, en forma part i se’n sent part amb totes les
conseqüències. Qui aporta a la comunitat queda inclòs, aprèn a conviure, es
socialitza i de retruc configura la seva identitat. I, per acabar, qui
participa en l’acció de servei adquireix multitud de competències de tota mena.
No podem oblidar que l’aprenentatge servei és una metodologia amb un fort
component curricular.
La
segona parella d’actors la formen les institucions: els centres educatius i les
entitats socials. Les dues realitzen millor la seva missió si participen d’una
experiència d’aprenentatge servei. L’escola ofereix una activitat curricular
que contribueix decisivament al desenvolupament personal i a la formació com a
ciutadans del seu alumnat, dos objectius que li són essencials. Per la seva
part, les entitats socials reben una quantitat de treball voluntari dels joves
que també els permetrà realitzar millor la seva missió cívica, pal·liar una
necessitat de la societat que no està prou satisfeta.
Però, a més a més, els centres
educatius s’obren a la influència de la societat, superen el seu tancament, es
deixen enriquir per les idees i els problemes que els arriben des de fora i
esdevenen així centres amb una millor qualitat educativa. I, per tant, és fàcil
que siguin més valorats i reconeguts pel seu entorn social. Per la seva part,
les entitats també guanyen en la mesura que entren en els centres educatius
aportant una proposta de gran utilitat formativa, guanyen en capil·laritat i
impregnen amb els seus objectius i preocupacions una part de la societat.
Promouen els seus ideals i contribueixen a educar els joves en els temes que preocupen
l’entitat. Finalment, alguns nois i noies que han tastat la tasca que es fa en les
entitats i associacions acaben incorporant-s’hi com a voluntaris.
Finalment, la darrera parella
d’actors involucrats en l’aprenentatge servei és la formada per l’administració
local i el conjunt de la societat. Sabem que sense la implicació de
l’administració, i dels seus professionals, és complicat aconseguir que
l’aprenentatge servei es multipliqui i arreli en un poble, una ciutat o un
barri. Però també hem vist que promoure l’aprenentatge servei activa les forces
de la comunitat, les connecta, provoca sinergies i multiplica les experiències.
És a dir, basteix una xarxa local de centres, entitats, organitzacions i
serveis municipals que junts mobilitzen l’alumnat i creen comunitat. Una
administració que aconsegueix vincular la ciutadania al voltant de projectes
compartits té més possibilitats de ser valorada de manera positiva.
Per la seva part, una
comunitat capaç de moure recursos per comprometre els joves en reptes significatius,
s’enforteix, es fa més cívica, més altruista i guanya capital social. Però
també incrementa les seves possibilitats de canviar i d’inventar noves maneres
d’organitzar-se. Activar la creativitat dels joves augmenta les possibilitats
de trobar maneres de viure més justes, més convivencials i més sostenibles.
Aquests avantatges no s’aconsegueixen sense dedicació, però valen la pena perquè s’hi guanya, però pel damunt de tot perquè s’hi guanya fent el que cal fer.
Aquests avantatges no s’aconsegueixen sense dedicació, però valen la pena perquè s’hi guanya, però pel damunt de tot perquè s’hi guanya fent el que cal fer.
Josep M. Puig Rovira
President del Centre Promotor d'APS
Imatges: Freepik